SALVEM LA POSIDÒNIA

L’organisme viu més gran i longeu de el món

Una planta marina imprescindible

Encara que el seu aspecte i la seva ubicació en el fons de la mar podria fer-nos pensar que és una alga, la posidònia oceànica és una planta superior i probablement la planta més important de l’ecosistema marí de les Pitiüses.

Les praderies de posidònia són una espècie endèmica de la Mediterrània que no està present en cap altre mar de el món. La podem trobar entre la cota superficial fins als 30-40 metres de profunditat en funció de la transparència de les aigües, ocupant grans extensions al litoral mediterrani. És una espècie endèmica de la Mediterrània i, des de l’any 1999, concretament, la praderia de Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

A diferència de les algues, disposa de fulles, tija i arrels, a més de produir flors i fruits. Creix tant en fons rocosos com a fons mòbils, és a dir sorrencs, mentre que les algues només ho fan en fons durs o rocosos.

Aquesta planta té un important paper en la dinàmica sedimentària, ja que mantenen el sediment immòbil amb les seves arrels i crea importants zones de producció d’oxigen, de cria i refugi de moltes espècies animals. Es calcula que més de 400 espècies vegetals i 1.000 d’animals habiten en les praderies de posidònia. D’altra banda, les praderies funcionen com a grans filtradores, col·laborant en mantenir l’aigua marina neta i transparent. Així mateix, les bermes de posidònia a la sorra eviten l’erosió de les platges.

Una de les característiques més destacades d’aquesta planta és que es fixa a l’substrat a través de rizomes capaços d’estendre diversos quilòmetres, produint milions de plantes a partir d’un mateix clon. S’han trobat exemplars de posidònia separats més de 15 quilòmetres que provenien de la mateixa planta, el que ha portat els científics a estimar l’edat d’aquesta planta en 100.000 anys, sent l’ésser viu més longeu de la planeta.

La posidònia oceànica és una planta molt sensible a la contaminació, pel que és considerada com un bon bioindicador de la qualitat de les aigües. L’augment de la contaminació al litoral ha provocat una considerable reducció de les praderies, tot i que amb la construcció de depuradores i sistemes de control de qualitat sembla que aquesta disminució s’està estabilitzant.

Aquesta planta, tan essencial per mantenir la biodiversitat de la mar Mediterrània, està catalogada pel CITES i inclosa en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial a la Mediterrània.

Les Illes Balears tenen una extensió de 55.795 hectàrees de praderia de Posidònia, de les quals 7.650 hectàrees corresponen a les aigües de Formentera. Això es tradueix en 76.500.000 de metres quadrats per protegir només a Formentera.

Es calcula que més de 400 espècies vegetals i 1.000 d’animals habiten en les praderies de posidònia. D’altra banda, les praderies funcionen com a grans filtradores, col·laborant en mantenir l’aigua marina neta i transparent. Així mateix, les bermes de posidònia a la sorra eviten l’erosió de les platges.

Recents estudis han demostrat que, l’impacte antròpic provocat per embarcacions de diferents eslores sobre les praderies de posidònia, ha provocat una reducció dràstica de fins a un 44% de la praderia de posidònia oceànica a la zona nord de Formentera, fet que suposa una extensió de 0,59 km2, degut principalment a la caiguda i hissada de l’àncora, així com a l’efecte de l’arada que provoca el reculo d’aquestes embarcacions i a l’efecte erosiu de la cadena com a conseqüència de l’borneig. Aquest fet, afecta les aus marines fonamentalment, de manera indirecta, a l’causar danys a les comunitats bentòniques, especialment a el corb marí mediterrani, pel seu caràcter costaner i bussejador, i per la seva vinculació amb les praderies de posidònia.

És de vital importància conscienciar el turisme, i especialment a l’turisme nàutic, de la importància de la conservació d’aquest ecosistema de gran diversitat biològica.

Oferir informació sobre l’espai marí de Formentera i Eivissa i la necessitat de garantir la gestió adequada d’aquest espai i la conservació favorable de les aus marines que justifiquen la seva incorporació a la Xarxa Natura 2000, com ara la baldriga cendrosa mediterrània, la baldriga balear, el corb marí mediterrani i la gavina corsa, entre d’altres. El que defineix aquest habiteu com de gran interès ecològic que, entre altres aspectes, resulta fonamental per a l’alimentació de certes aus marines, tant autòctones com migratòries de presència regular.

Jacques-Yves Cousteau, el cèlebre explorador de la mar, va dir fa ja unes dècades: “Hem convertit l’aigua i l’aire, els dos fluids essencials dels quals depèn la vida, en abocadors globals”. Va ajudar a divulgar els problemes mediambientals dels oceans i de la necessitat de protegir-los. No obstant això, des de llavors en molts aspectes la situació no ha fet més que empitjorar. Especialment a la Mediterrània, un dels mars més contaminats i sobreexplotats de la planeta, sotmès a un estrès constant i extrem.

Així ho constata Manu San Félix, biòleg marí i Explorador de National Geographic afincat a Formentera, qui des de fa tres dècades veu amb els seus propis ulls i a través del seu inseparable càmera fotogràfica el deteriorament d’aquest mar que tant estima. Una de les espècies mediterrànies que millor coneix Sant Feliu és la posidònia (Posidonia oceanica), una planta importantíssima per al bon funcionament de l’ecosistema marí: constitueix la llar de multitud d’organismes, contribueix a la depuració de les aigües, genera grans quantitats d’oxigen en el fons marí, actua com a embornal de carboni, prevé l’erosió al litoral i, en resum, s’indica de forma clara el nivell de qualitat ambiental existent.

L’investigador Carlos Duarte explica que si la temperatura sobrepassa els 28,5 ° C, les taxes de mortalitat de la posidònia es disparen. Lamentablement, des de 2015 s’han succeït llargs períodes en els quals, a entre 15 i 20 metres de profunditat, la temperatura no baixa dels 29 ° C. Per a les comunitats de posidònia, estressades pels fondejos i pels abocaments d’aigües brutes, aquestes elevadíssimes temperatures són el cop de gràcia. Si no aconseguim l’escenari més optimista assenyalat en l’Acord de París, insisteix Duarte, és a dir, que la temperatura no pugi més de 1,5 ° C per sobre dels valors de referència, serà difícil mantenir la coberta de posidònia en el futur.

Quina és la solució a tal quantitat d’excessos? Segons Enric Sala, explorador de National Geographic i creador de el projecte Mars prístina la clau per recuperar la salut dels oceans és la protecció d’àmplies àrees marines. Aquest projecte, ha aconseguit ja la creació de 17 reserves marines a tot el planeta, el que suposa una superfície protegida d’uns 5.000 milions de quilòmetres quadrats que li han permès demostrar que la conservació és un negoci fenomenal. Fent un símil amb un compte bancari, els interessos que produeix una reserva marina a 10 anys arriben, de mitjana, el 600%. És a dir, que el «capital» (en aquest cas, la biodiversitat) es multiplica per sis, el que afavoreix de forma indiscutible tant als pescadors com a sector de l’turisme.

Però actualment només l’1% de la Mediterrània està protegit. I això que, segons els experts, la meitat hauria d’estar ja preservada i l’altra meitat, gestionada d’acord amb les dades científiques de què disposem, que confirmen que el 95% de les espècies comercials està sobreexplotat, en alguns casos fins a 10 vegades per sobre del que seria adequat.

Com Sylvia Earle, oceanògrafa i pionera de l’exploració dels mars, sol dir: «No Blue, No Green. No Water, No Life »(« Sense blau, no hi ha verd. Sense aigua, no hi ha vida »). Què cal fer perquè ho interioritzin els responsables dels centres on es prenen les decisions? És possible que amb poderoses eines de divulgació com el documental Salvem El nostre Mediterrani, de Manu San Félix, els nostres gestors s’adonin d’una vegada per totes d’una realitat incontestable: “ANEM CONTRA RELLOTGE”.

Per desgràcia, el mar Mediterrani és el més sobreexplotat de l’planeta i els científics no paren de preguntar-se, ¿què podem fer per garantir la seva supervivència? La Posidònia, una planta aquàtica endèmica de l’Mare Nostrum, podria ser la clau de la seva recuperació.

Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

Save Posidonia Project

Flora i Fauna / Posidònia

Proteje la Posidonia

¿Tens una embarcació i no vols fer malbé la posidònia?

El Govern dels Illes Balears ha elaborat un mapa com a orientació per a les embarcacions. La cartografia de la posidònia ha estat realitzada pel projecte LIFE POSIDÒNIA i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

HELIX RENT A BOAT FORMENTERA

Puerto Deportivo Marina de Formentera, local 6, La Savina – Formentera (Islas Baleares)
Lat. 38º 44′ 2″ N / Long. 1º 24′ 55″ E
Telf. 0034 616 36 13 46
info@subcatformentera.com